Visita a Tarragona - Abril 2008

Ens hem trobat a mig cami amb els avis. En Salva ha tornat a marxar els EUA i nosaltres hem agafat el Euromed i hem passat un dia perfecte en companyia dels avis. Ho hem de repetir!



He sortit carregada de "potitos" per tots els àpats del David però ha volgut esmorzar croissant amb petite suisse com l'Anna, dinar macarrons com els grans i brenar un sandwitch de tunyina que l'Anna no ha volgut. Al final, he tornat a casa igual de carregada. Així que ja és la última excursió que faig carregada de "potitos"!

Visita a Galicia - març 2008

Els pares de la Lucía tenen una casa a Galícia. I ens hem animat tres families a anar-hi a passar quatre dies. Hi hem anat la família de la Lucía amb l'Antonio i el petit de la colla, l'Alvaro. També la família de la Maria amb l'Antonio i en Santiago (que és un mes més petit que en David). I tots nosaltres.

Podeu veure una foto de tots junts:

I aquesta és la platja que hi havia a 5 minuts (en cotxe) de casa la Lucía. Espectecular. L'Anna esta asseguda en els arbres que hi havien darrera la platja.

Visita a la illa de la Toja: una paradeta per brenar molt bonica. Per sort, i contra tot pronòstic, vam conseguir quasi sincronitzar els menjars de tots els petitons entre ells i el de l'Anna amb els grans. Així que era tot tant lent com quan viatgem només la nostra familia. Així que no ens podem queixar, ens en vam sortir bastant bé.

Una parada obligatòria quan un va a Galicia és una bona mariscada. Clar, que aquesta vegada ja n'hem hagut de demanar una per l'Anna. I és que durant el viatge a EUA, l'Anna no va voler menjar ni una hamburguesa ni res de res. Però a Galicia ho ha trobat tot boníssim.

Una altra parada obligatòria no de quan vas a Galicia, però si de quan vas amb nens. Tots al jardinet a correr una estona.

Aqui tenim la familia de la Maria formada per Antonio, Maria i Santiago. Com veïeu a les fotos, Santiago és un aficionat als jardinets, i els seus pares també.

Aqui tenim la familia formada per Antonio, Lucía i l'Alvaro. L'Anna anomenava a l'Alvaro, el "petit que no camina". Així, en Santiago, era el "petit que si camina". Ja veurem quan comenci a caminar també Alvaro com els distingirem.

Ja és la tercera vegada que visitem Santiago de Compostela. I com sempre que hi hem anat, plou. Podriem deduir que hi plou sempre?

Jugant al sorral nou de casa els avis

L'avi ha fet un sorral en el jardi i ha triumfat! Mireu com juguen tots els néts! (Sant Llorenç Savall, març 2008)

La Mona

I avui hem ajuntat una calçotada amb l'entrega de mones.

Mireu a la foto que l'Anna pot tallar ja soleta la seva mona.

I en David veu com tothom va fent la xerrada i aprofita el descuit per anar menjant la seva mona amb una cullareta o amb els dits. La qüestió es menjar mona! (Sant Llorenç Savall, març 2008)

Esperant l'enllaç a Paris

A la tornada de l'aventura dels EUA, vam perdre l'enllaç a Paris i ens van deixar tirats 6 hores esperant una avió per arribar a Barcelona. L'Anna va jugar durant un parell d'hores i desprès es va adormir. En David, va dormir tota l'estona. I és que saben aprofitar les esperes en els aeroports :) L'Anna es va enfadar tant amb l'avió que ens havia abandonat, que li va dir "marrano". Potser la pitxor paraula que pot dir l'Anna :) I es que ja s'havia fet a la idea que arribava a casa els avis i jugava amb el Pol. Al final, entre avions, esperes i taxis, entre sortir de l'hotel i arribar a casa els avis van passar més de 25 hores. No esta gens malament!

Estada a Nashville - Esperant el pare en la ITU

Visita al Gaylord Opryland Resort: Sembla que és la gran atracció de Nashville. És un hotel amb un gran jardi (amb un llac navegable inclòs). Els nens els va agradar molt poder jugar entre tantes plantes. Era preciós!

Superant el jet lag!

Visita a Washington

Visita al Capitol: feia molt vent i l'Anna esta preciosa amb els cabells al aire. En David no volia caminar cap al museu del aire pel que vam haver de posar-lo a coll. Mentres, l'Anna feia una migdiada en el cotxet. A l'Anna li va encantar el museu de l'aire.

Visita al cementiri de Arlington: Impressionant! Més de 300.000 soldats enterrats en un mateix cementiri/monument. L'Anna no va voler caminar molt, estava cansada. No vam arribar a pujar a la tomba de Kennedy. I no vam tenir una vista global de tot el cementiri. Però el poc que vam veure, era impressionant.

Memorial a Lincoln: En David va voler pujar i baixar totes les escales una i una altra vegada. Baixar-les les va baixar totes, però pujar-les només unes quantes.

Memorial a la guerra de Korea: Es increible les cares dels soldats sobre el marbre. A l'Anna li vaig preguntar que feien aquells senyors en el jardi i em va dir que estaven jugant a futbol. Molt millor que pensar que estaven fent la guerra.

Memorial a Jefferson: L'Anna i el David es van ben asseure en el banc, van treure els llibres i els colors i es van posar a pintar. El problema va ser quan va ser la hora de seguir, que no hi havia forma d'aixecar-los. A partir d'aquell moment, a cada "memorial" volien seure i jugar a pintar.

I una parada sempre obligatoria: el Starbucks. L'Anna un batut rosa i la mare un de xocolata. En David esta llepant una mica de nata del batut de la mare. I tots satisfets! Com sempre, el batut rosa el volem perque es rosa, però el gust no ens agrada gens! Així que se'l menja en Salva.

Visita a la casa blanca: El primer dia, una vegada superat el jet lag (i la febre de l'Anna), vam sortir tranquilament passejant des de l'hotel a la casa blanca. I vam brenar estirats a la gespa que hi ha darrera la casa blanca. Els abres estaven plens d'esquirols i això els va fer molta gràcia.

Mireu la cara del David informant al pare de que ha vist un esquirol.

No em digueu que l'Anna no sembla una model!

Seguim buscant esquirols en els abres. Es lo més divertit que ens ha passat! Els esquirols surten en la princesa de moda: la Gisela. I això els fan encara més divertits!